La ignomínia del Festival de Música de Bunyola Setembre 2, 2008

La política destructora del PP bunyolí ha arribat a límits desorbitats i han decidit carregar-se qualsevol iniciativa cultural, popular o associativa que funcionava independentment del color polític del poble. Aquesta vegada la víctima han estat el Festival de Música de Bunyola (celebrat durant 23 anys) i el seu director executiu Batomeu Quetgles. La manera com han decidit carregar-se el festival i crear-ne un altre de diferent que segons la palmanyolina i flamant regidor de Cultura Isabel Moreno serà de MÉS QUALITAT i gratuït. Amb aquesta definició del que ella vol que sigui el festival de música demostra la seva in-cultura, com a bona militant de PP, i la seva ignorància. Jo no me n0entenc, de música, però sé que per Bunyola hi han passat els millors músics del moment, cadascun amb el seu instrument, és clar.

És per això que deman a tothom que llegesqui aquest blog que entri al del Festival (festivalbunyola.wordpress.com)  i s’adhereixi al manifest que han fet els músics Bunyolins. Hem de ser molts per evitar que es facin més desastres com aquest

Tot el que toquen ho converteixen en merda Agost 21, 2008

És una expressió grossera, ho sé. I deman disculpes a aquells a qui pugui ferir, però no hi ha millor expressió que aquesta per intentar definir el que fa l’equip que governa Bunyola des de fa un any i fins d’aquí tres. No han tengut cap iniciativa, no han proposat gairebé res i tot el que han fet ho han fet malament, per exemple: el famós pamflet d’autopropaganda pepera pagat per l’Ajuntament, és a dir, per tots els bunyolins.

No han fet res de bo, de moment. I ja veurem totes les coses dolentes que aniran sortint. Basta dir que el pepero major és el secretari general del PP a nivell de Balears i no importa recordar com està la situació per ca’l PP, que fins i tot un dels seus màxims representants no descartava que poguessin sortir més casos de corrupció properament. A això se li diu sinceritat, la veritat! Ara mateix deuen tenir una bona part dels ex-alts càrrecs o tancats a la presó o investigats per la fiscalia.

M’agradaria que algú em pogués dir què ha fet aquest equip de govern pel bé de Bunyola i per la seva bona imatge. M’atrevesc a augurar que tendré pocs comentaris que contestin aquesta pregunta. Al principi pensava que la seva estratègia seria la de no fer res poder passar quatre anys amb zero inversions, zero iniciatives i zero intervencions per així tornar a guanyar d’aquí a tres anys. Ara, a dia d’avui dubt que sigui aquesta, l’estratègia que volen seguir. Pens que el joc no els surt així com voldria i que la gent del poble, molt de mica en mica, va descobrint tot el que amaguen. El seu costat obscur, que diríem recordant una antiga pel·lícula de ciència ficció. Com ells, que també ho semblen. Pareix que tot el que passa al poble no passa, en realitat, que tot és un malson. I seguint amb les referències cinematogràfiques, sembla que Guillem Estarellas sigui Marlon Brando a la pel·lícula de Francis Ford Coppola, que el batle sigui l’hereu Michael, la resta de regidors, els altres fills i que Bunyola vulgui ser convertida en Corleone. Esperem, però, que ells no es vulguin prendre la llei pel seu compte i que facin de Bunyola un poble humil, com fins ara i net de corrupció…

Pedra foguera a Bunyola Agost 4, 2008

A l’acte amb Xavier Vendrell ja anunciàrem que Esquerra-Bunyola duria a terme una sèrie d’actes durant l’estiu ja que l’equip de govern no tenia pensat fer res durant l’estiu que servís d’entreteniment als bunyolins.

Durant l’anterior legislatura hi va haver un intent de fer els estius a la fresca, que desgraciadamet tengueren una arrancada de cavall però una arribada d’ase, i el que va començar de manera molt potent, va anar en decadència de cada any. Tot i això, durant aquells anys la gent del poble podia fer o cinema a la fresca (en català, això sí!) o anar a un recital de poesia o a alguna altra cosa que feia que les nits a Bunyola fossin més entretengudes i t’ajudaven a no pensar en la calor sufocant que patíem aquells anys. Però la inèrcia (manca d’activitat d’un òrgan, un sistema o un cos, segons el Diccionari de la llengua) d’aquest nou Ajuntament (amb els regidors de l’equip de govern, s’entén) han deixat orfes les nits estiuenques i han duit fins el final la seva filosofia de vida (i de govern) que començ a pensar que és la de passar com si res per la Casa de la Vila. Talment com un que hi passa per davant sense immutar-se del hi ha.

Però Esquerra també forma part del consistori i nosaltres no volem passar desapercebuda als bunyolins i, a més, volem que se sàpiga qui és qui fa feina dins aquell edifici vell i atrotinat. És per això que Esquerra-Bunyola va pensar que la mancança cultural de l’equip de govern s’havia de suplir d’alguna manera i decidírem organitzar, nosaltres mateixos i de la nostra butxaca un grapat d’activitats per tal d’animar les nits del nostre poble. Començàrem dia 23 de juliol amb Xavier Vendrell, tot un èxit.  I seguirem dimecres, a partir de les 20.30 amb els joves poetes de Pedra foguera. Aquesta vegada, però, l’acte no serà a l’escola, sinó que serà a la plaça, perquè tothom hi pugui participar, perquè tots els qui hi passam les nits, asseguts a la plaça, puguem gaudir d’una cosa diferent i original i que esperam que agradi al públic bunyolí.

És per això que des d’aquest petit racó d’internet vos hi vull convidar a tots!

Xavier Vendrell a Bunyola Juliol 21, 2008

Dimecres, dia 23 de juliol a les 20:30, Bunyola rebrà la visita del diputat Xavier Vendrell. Ve a presentar el seu llibre Disculpin les molèsties. Presentarem un llibre que reflecteix, sense cap pèl a la llengua, la història d’un país, d’un partit i d’una persona. Ja vaig parlar, fa un temps, de l’admiració que i l’agraïment que sentim els militants d’Esquerra-Illes cap a en Xavier i ja vaig parlar, també, de la meva admiració i agraïment personal cap a ell. I és precisament per això que des d’Esquerra-Bunyola creguérem oportuna  la presència d’en Xavier, la persona que més ha fet per l’expansió del partit arreu del país, justament ara que celebram dos anys de bona feina com a Esquerra-Bunyola. Havia de ser, precisament ell, qui ens acompanyàs a aquesta celebració tan important per a nosaltres. Serà la primera visita a Bunyola d’en Vendrell( i esperem que no la darrera) i la primera de les sessions d’estiu a la fresca que organitzarà Esquerra-Bunyola pensada per aquests mesos.

Vista la manca d’iniciativa de l’Ajuntament i que aquesta mancança anirà per llarg, Esquerra-Bunyola no vol quedar-se de braços plegats i ha decidit fer una sèrie d’activitats per als bunyolins. Serà una cosa modesta, però que per molt modest que sigui ja serà infinitament millor que el que organitzarà aquest ajuntament nostre, que és res! Res és molt poc, i els bunyolins som massa per aquesta gent. Però hem de ser sincers i dir que aquesta actitud que adopta l’equip de govern (PP i AVI) no ens sorprenen gens ni mica. Fa més d’un any que encalenteixen les cadires i han fet ben poc a part d’això i posar traves inútils a iniciatives nobles vengudes de bunyolins. No crec que el fet de no organitzar cap acte ni activitat de cara a aquests mesos d’estiu hagin sorprès a ningu, de fet, tal com deia el nostre regidor Andreu Bujosa, és el seu tarannà. I em sorprendria molt que això canviàs.

Un any a l’ajuntament i dos anys fent feina Juny 25, 2008

El passat 27 de maig, la gent d’Esquerra-Bunyola celebràvem el 1r aniversari com a regidors de l’Ajuntament de Bunyola (un parell de  mesos abans de fer un any com a secció local).

Ara, a finals del mes de juny del 2008, Esquerra-Bunyola tanca un curs polític intens, amb molta de feina feta i amb la certesa que l’hem feta bé. Esquerra ens hem guanyat el respecte de tots els grups de l’oposició i del govern municipal i hem pogut demostrar als centenars de persones que dipositaren la seva confiança en nosaltres queel nostre compromís amb ells segueix endavant i que el durem fins el final.

El proper 20 de juliol, Esquerra-Bunyola celebrarà el segon aniversari com a secció local. Una secció local modesta però capaç de fer un s resultats electorals espectaculars, un 10% del vots. Ens faltaren 42 vots per treure el segon regidor. El vint de juliol celebrarem, també, dos anys de feina constant i incansable per un projecte ambiciós però no impossible. Celebrarem, a més, la capacitat de fer feina en equip aconseguint uns resultats envejables.

Amb tants de motius de celebració, no podia faltar una festa i ja podem avançar que arribarà!

Felicitats, Esquerra!

I si un trist atzar m’atura i caic a terra… Juny 17, 2008

Dissabte vaig assistir al meu primer Congrés Nacional d’Esquerra (el primer que se celebrava d’ençà que som militant).

Tot el que allà hi vaig veure em va sorprendre. I tot fruit de la meva ignorància en aquests actes. Allà tot estava meticulosament preparat, aquell muntatge, aquella organització…et feia sentir orgullosa de formar part d’un partit tan gran com aquest! tot i això, em sorprengué molt el comportament d’una part de la militància, que tenien molt bo de fer posar-se a xiular quan una cosa no els agradava. Però això també passa a les millors famílies.

Les hores anaven passant i el cansament era evident en cada un de nosaltres. Eren un poc més de les vuit del vespre quan votàrem la proposta d’executiva i més de les nou quan ens en dirien el resultat. Durant aquella hora d’espera que passàrem un grapat de mallorquins a un bar de devora el fòrum, vaig tornar a pensar en l’orgull que sentia de ser d’Esquerra, de l’exemple de transparència que donàvem a tots els altres partits ( no vaig poder evitar deixar anar un lleu somriure quan vaig pensar en el PP. Quants dels seus militants no es morien d’enveja quan veien que ells no podrien votar ni el menú!). Per això, malgrat que els resultats no agradassin a tothom, ningú, absolutament ningú pot criticar la feina feta per Esquerra durant tot aquest procés congressual, perquè era d’envejar.

Psicosi per una vaga Juny 11, 2008

Avui hem començat el tercer dia de vaga dels transportistes a causa de l’alt preu del gasoil i de les múltiples taxes que han de pagar.

Durant aquests tres dies hem vist com els mitjans de comunicació han fet sang dels milers de camioners que fan vaga ben justament.

És quan aquests treballadors fan vaga que veim la importància de la seva feina. I ara, quan la vaga comença a tenir efectes secundaris, la gent diu que ja es passen de la retxa. Però quin sentit té fer vaga si no ha de tenir repercussió?

Basta de criminalitzar totes aquestes persones que tenen vertaders drames personals i familiars darrere. I haurien de ser un exemple per a tots nosaltres perquè han tengut la força i la valentia de dir PROU. Com a persones que som tenim uns drets i hem de lluitar perquè ningú ens els trepitgi.

I no hem d’oblidar que només són uns quants rics els que s’aprofiten de nosaltres, els treballadors.

En definitiva, que hem de posar un poc de regit a tot això i no n’hem de fer un gra massa. No ens hem de deixar endur per la psicosi i pel que diuen a la tele. No hi ha cap necessitat de buidar els estants dels supermercats per omplir els nostres rebosts com si hagués de venir una guerra.

Un darrer esprint Juny 2, 2008

Hem entrat en el mes de juny i aquest mes, pels segles dels segles, estarà lligat a temps d’exàmens, d’entregues de treballs, de ressenyes, de presentacions orals, i un llarg etcètera que implica una feinada!

Avui només som dia 2 i jo ja m’he estrenat. Aquest ritme frenètic seguirà així, en el meu cas, fins dia 19 de juny.

Aquesta entrada serà curta,  breu i concisa simplement vull desitjar bona sort a totes aquelles persones innocents que aquests dies han de passar per aquest calvari que ens esgota mentalment! I a tots aquells que no tenen exàmens però s’han d’aixecar cada dematí per anar a fer feina…animar-los a aixecar-se contents i pensar que falta un dia manco per tenir vacances!

MOLTA DE SORT A TOTHOM!

Èxit de la tretzena Diada per la Llengua Maig 20, 2008

Sota el lema La nostra llengua al carrer, l’Obra Cultural aconseguí reunir 7000 persones a la Plaça de Cort per reivindicar una major presència del català al carrer.

Un any més, però, les divinitats jugaren a favor nostre i poguérem gaudir d’una treva meteorològica. I no era el primer any (basta recordar que l’any passat, devers les 15h. va caure un bon ruixat a la Plaça Major). La calor, el sol i el bon temps en general va fer que la Diada es convertís en una jornada festiva (sense oblidar mai la part reivindicativa) amb un bon grapat d’activitats per triar. Veure la Plaça de l’Ajuntament plena de gegants ballant al so de les xeremies impressionava. Emocionava veure que els més menuts segueixen ballant amb Cucorba -tal com feien, en moltes d’ocasions, els seus pares-. Posava la pell de gallina sentir les paraules del President de l’Obra Cultrual, o les dels membres de la Comissió Intercultural que té l’entitat. Però l’emoció i la pell de gallina més grans arribarien quan les més de 7000 persones que érem allà alçàrem les pancartes reclamant major presència de la llengua catalana al carrer.

Milers de cares conegudes que també volgueren fer sentir la seva veu juntament amb l’Obra Cultural Balear eren les que podíem veure dissabte a la Plaça de Cort. He de dir, però, que em va sorprendre molt gratament veure les cares del President Antich, la Presidenta Armengol, la Consellera de Cultura Galmés i gairebé tots els membres del Bloc (a més de veure la directora general de política lingüística fent feina com la que més regalant les camisetes d’aquesta direcció general per tal de promocionar el català entre els ciutadans).Vull pensar que la presència de les més altes autoritats a la diada de dissabte ho podem interpretar com un compromís del que reclamàvem: més presència de la nostra llengua a nivell social. Un compromís que de ben segur es prendran seriosament i en predicaran amb l’exemple des dels seus càrrecs.

Ja només ens cal tornar a donar l’enhorabona a l’OCB per la feina feta un any més.

Enhorabona i endavant!

Sus OCB! Maig 12, 2008

Un any després de la GRAN DIADA del 5 de maig on més de 30.000 alçaren les pancartes per deixar ben clar que EL FUTUR ÉS NOSTRE, l’Obra Cultural Balear torna a sortir al carrer dins un marc reivindicatiu i festiu.

El model d’aquesta festa és nou, i és que enguany podrem gaudir d’una jornada festiva a diferents punts del centre de Palma. Hi trobarem fira d’entitats, recital de poesia, teatre, lectura al carrer, CUCORBA, trobada castellera,…A més podrem visitar la tan esperada casa-museu de CAN ALCOVER. I música, molta de música: Música Nostra, Anegats i Obrint Pas, que seran els encarregats d’animar la jornada durant tot el dia.

I no oblidem la part reivindicativa. A les 18:30h. a la Plaça de Cort aixecarem tots les nostres pancartes i fer arribar LA NOSTRA LLENGUA AL CARRER i s’hi llegirà el manifest.

Dissabte hem de ser molts, perquè la nostra llengua s’ho mereix, perquè s’ha de fer una passa ferma i decidida cap a la plena normalització del català. No s’hi val tenir ni son ni peresa! Hi hem d’anar tots, amb els amics, amb els germans -grans o petits-, amb els pares, amb les nostres parelles o amb qui sigui! Allò que és més importants és que siguem molts els que ens facem sentir!

Dissabte tots amb l’Obra!