La Trinca, fa molts d’anys, cantava aquella famosa cançó que se deia “Corasón loco” que comparava el fet català al fet de tenir dues amants. Jo vull anar més enllà, aquesta vegada, després de veure com corria una foto per les xarxes socials de dos líders polítics agafats de la maneta després de signar un acord “electoral”.
La Trinca, i mantenc el fil, comparava Espanya, amb la dona casposa i seguidora del règim de tota la vida, amb la madona que te té controlat, que vol saber on vas, amb qui, fins quan i, sobretot, la que et controla els doblers. Realment n’és un bon retrat. Fins i tot, si aquesta madona amb qui t’hi veus casat t’ha de fotre qualque mamballeta…segur que te la fotrà! Aquell catalanet protagonista de la cançó, però, tot i tenir una dona que jo me l’imagin com una dona robusta, amb una monya alta, negra, amb una falda negra per davall els genolls i una camisa blanca plena de perfalans, un rosari a la mà i la cartera davall el braç; s’atreveix a tenir una amant! Una amant tota seductora, rossa, amb ulls clars, llavis carnosos i envermellits, esquifida, però preciosa! Aquesta amant era Catalunya! Catalunya i aquell catalanet s’estimaven profundament! Però de bades se demanava com es podien mantenir dues pàtries i no estar tocat de l’ala, repetia aquella cançó!
Si la Trinca encara existissin i jo en fos membre voldria fer una cançó semblant a aquesta (que segur que no seria tan bona) però que parlàs de la política de les Balears. Perdonau-me, ja per avançat, les paraules i les comparacions que utilitzaré, però segurament, més que una relació amorosa, el que ens trobaríem, seria, simplement, una relació sexual i per interès.
Fins ara, les bregues illenques a l’hora de fer pactes electorals es resumien, siguem clars d’una vegada, a dir NO perquè NO! És clar que ara podríem entrar en una brega dialèctica de tu m’has fet, tu m’has dit i ell me va dir que tu digueres, però…a dia d’avui què en treuríem? Senyors, dos no es colguen si un no ho vol -per mantenir el to de l’escrit!- I així han anat passant els anys! Ara sí, ara una mica, ara només un poc, ara no, ara gens…I un poc com Pimpinela! “Fuera, olvida tu nombre, tu carné, tu casa, vente a la mía y olvida que existes” podria ser una variació d’aquell gran hit que tots cantam en certs moments d’una mala nit…
En el fons, però, jo seguiré fent gala de la meva santa innocència i seguiré pensant i lluitant que un dia podrem cantar “…i ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí” però que el dia que ho cantem, serà perquè ens ho creurem TOTS de bon de veres!
Dins aquest estira-i-arronsa particular que era fins ara la política de l’esquerra nacional d’aquestes illes, ara s’hi ha afegit un tercer en discòrdia! Ara no em ve cap referència musical, però ja sortirà més endavant. Ja passa, això!
Les històries d’amor sempre acaben així, de vegades: ell -normalment- se’n va amb una altra perquè la troba més llesta, la veu més jove-també normalment- i la considera més guapa. Quantes no en coneixeu, d’històries que acaben així? I quantes d’aquestes acaben bé? Poden durar un temps, però els problemes…PLUF! Floreixen com cada any la primavera!
Ja ho canta bé, Manel, ja! Deixa-la, TONI (aaaaaai, quants de llinatges polítics se m’acudeixen ara mateix!!!!), deixa-la! I per què l’ha de deixar? Perquè segons quins experiments no són bons! Sobretot si el denominador comú d’aquestes unions són la ràbia, l’odi personal, el sentiment de voler-se superiors i les ganes d’enfonsar la nostra ex parella!
Perquè facem memòria tots, ara! Aquesta nova parella políticoamorosa que ara ha sorgit, tenen en comú una cosa: que tots dos han compartit “llit” amb una altra formació! Una hi ha estat casada des de sempre -de tota la vida, que diuen- i l’altra n’ha estat amant en ocasions puntuals! I segur que quan hi pensen, els primers, encara se’ls posa la pell de gallina només de pensar com de bé s’ho passaven de venir a Mallorca per fer maniobres i travetes contra els que ara són la seva parella “formal” (ai, ara no puc evitar pensar en aquella cançó d’en Loquillo, segur que tots ja sabeu a quina me referesc!). Per ventura cal avisar als que tenen tres dones -perdó, tres pàtries- que estan “Dormint amb el seu enemic”, perquè després no ens puguin avisar precisament d’això!
Tot plegat fa gràcia, o no. Fa gràcia per no dir que el país frega el patetisme més absolut: el personatge A abandona el personatge B i, electoralment, no hi vol pactar perquè l’acusa de poc independentista! Ell, el personatge A, s’ha autoeregit com a màxim digne representant de l’independentisme a Catalunya -ehem…- (aquí podria sonar la canó d‘Hombres G que deia “Me duele la cara de ser tan guapo”). Mentrestat, a ca el personatge C, decideixen no concórrer amb el personatge B a les eleccions del 20N senzillament perquè NO! Clar i català! NO! (I és clar, de fons sonaria la tornada de Rehad, d’Amy Winehouse que deia “I said NO, NO, NO”). Amb tot això, el personatge B decideix fer net la casa, compondre tot el desordre que havia quedat després que el personatge A, i un altre personatge que ara no ve al cas, abandonassin el xalet unifamiliar i després de reajustar els comptes familiars -que la crisi és molt dura-. Els nous amo i mestra de la casa es posaren el mocador pel cap, que és com va millor per fer net, monyo ben amunt, roba vella, agafaren el tercer en discòrdia a Mallorca i, com no, el posaren de tercer a Barcelona ( el país és llarg i estret, no?) i així ningú no podria posar d’excusa el conflicte personal!
I enmig de tant de romanticisme entre A i C, el personatge B riu mentre s’ho mira! Els salvapàtries més independentistes acaben donant suport a una llista on hi ha EQUO…pot ser no ho sabien, abans d’agafar-se tan fort de la maneta…!
Per fer net no hi ha res millor que na Rocio Jurado. I per acabar aquest post de trios, enganys, banyes i rabietes de nins petits que juguen a fer de polítics hi posaríem la cançó número 7 del primer CD del disc “Rocío Siempre”…”Como una ola”…que les ones s’ho emportin tot, ara, però que serveixin, també, per unir llaços d’aquí a poc temps, que d’aquí a 2 anys i vuit mesos toca tenir eleccions europees i trob que una bona orgia col·lectiva per celebrar-ho no estaria gens malament!
