Aquest càntic típic d’anomenades manifestacions “antisistema” és, en aquest cas, més escaient que mai.
Han estat múltiples les vegades que, durant aquests darrers cinc anys, he utilitzat aquesta plataforma per queixar-me de la inoperància i la incompetència de l’Equip de Govern de Bunyola (PP+AVI). Malgrat les eleccions i malgrat no haver actualitzat el blog per dir-ho, el pacte segueix igual i el tarannà fatxenda dels “fatxes” (valga’m la redundància) no només és la mateixa sinó que ha anat in creccendo -segurament pel fet que els seus governen arreu. Aquesta pudenta ona blava que ens ofega a tots fins a deixar-nos sense aire.
El motiu d’aquest post no és altre que denunciar, des d’aquest petit altaveu, un fet que per bonhomia del bunyolí increpat en qüestió no ha anat a més però que a mi personalment m’ha cabrejat. M’ha omplit la mesura, que deim en mallorquí. Com és sabut i resabut per tothom, Bunyola està en festa -o en festeta-. Les festes del patró, les de Sant Mateu. Les millors del món, per a nosaltres -encara que siguin magres!
I és dins aquest context festiu que hem de situar els fets. Segurament el que s’ha fet més famós de les festes de Sant Mateu és, precisament, allò que no depèn de l’Ajuntament, sinó directament del poble: la Correguda en roba interior. Un cúmul de bunyolins -i no bunyolins-, es desvesteixen lluint xulles, mulles, pèls, peladures i costellam pel simple fet de divertir-se i fer de Bunyola un poble amb quelcom referencial dins el panorama festiu mallorquí. Els bunyolins, per tradició, no tenim cavallets, ni indis, ni moratons, ni cossiers, ni àguiles, ni moros i cristians,…RES! Res que ens diferenciàs de la resta de pobles de Mallorca. I m’atreviria a dir que va ser aquest el rerefons que va dur a un grup d’amics a inventar-se la curiosa correguda mig en pèl. Pel bunyolins, doncs, aquesta festa ha acabat esdevenint una mena de segon carnestoltes o un carnaval d’estiu -o com en vulgueu dir. Des de l’època medieval, els darrers dies -la setmana abans que començàs la Quaresma- la gent sortia al carrer i aprofitava per disfressar-se del que volia. DEL QUE VOLIA. Era freqüent, de totes maneres, aprofitar aquests dies per disfressar-se de temes relacionats amb els poders fàctics per tal de fer-ne burla. Això, com deia, passa des de l’època medieval, més o menys. Aquesta tradició d’anar-nos disfressant la setmana abans de començar la Quaresma la seguim mantenint -encara que després no la facem. I tot i que ara ens disfressam del que ens ve de gust en aquell moment concret, sempre hi ha lloc per a la crítica als governants, als polítics de torn, al cap d’estat, al cap de l’Església,..a qui sigui.
Feis memòria…quants de vosaltres no ha vist mai una comparsa de crítica a algun esdeveniment polític actual en aquell moment a alguna rua? O quants de nosaltres no hem tret les nostres millors gales dels baguls per escarnir als nostres (des)governants per reclamar més justícia, més llibertat, menys destrossa del territori, etc.? A quants de nosaltres ens han retengut per posar-nos una careta de na Cirer, per disfressar-nos de Munar, per vestir-nos de militar, per lluir les gales com si fóssim un Borbó, per simular que passejam amb un maletí ple de bitllets de 500€ com el dissortat president Matas, o simulant ser un president autonòmic actual de bracet d’un bomber? A cap o a gairebé, cap, no és així?
Doncs a Bunyola, i reprenent el fil que la cursa és, per a nosaltres com un carnaval d’estiu, els municipals retengueren i feren identificar un jove del poble a instàncies del batle perquè el dia de la Correguda en roba interior anava talment com veis a la imatge: amb una careta del batle Jaume Isern i Lladó. La veritat sigui dita de passada, la qualitat de la careta no era excel·lent, per tant, si no eres bunyolí i no te topaves amb el jove (que per respecte a ell no desvetllaré el nom, de moment) no aconseguies saber de qui era la cara. El batle, que dissabte practicava el voyerisme més salvatge, va decidir fer abús de poder i fer retenir en J (per posar-li un nom) fins que no s’identificàs. J, bona persona i ben educat, no va posar resistència a ser retingut i es va deixar identificar. Passats uns minuts, i ja quan la plaça anava plena de la nova feta del Batle el deixaren anar. Ell, agafà la seva careta, la se tornà a posar, i cap a córrer hi falta gent!
Una vegada més, el batle va demostrar el poc tacte que té, el poc respecte que li mereixem els bunyolins, com de poc li importen les nostres festes, les NOSTRES, les dels bunyolins que ens estimam el nostres poble i la gent que hi viu. El Batle Isern va voler tornar a jugar a veure (i perdonau l’expressió) qui la tenia més grossa. I els bunyolins, discrets de mena, de moment aguantam pacients la mesura…
Lluís Llach cantava que si tu l’estires fort per aquí i ell l’estira fort per allà…SEGUR QUE TOMBA! I la tirania pepera molt de temps no pot durar! Ells en diuen democràcia, però no ho és…
Perquè els bunyolins volem un batle que ens respecti a tots, independentment del lloc on haguem nascut, independentment de les idees polítiques que tenguem, independentment del malnom que tenguem, independentment de com sortim a córrer el dia de la correguda en roba interior; perquè allò que ens uneix com a bunyolins és que ens estimam el nostre poble!
Perquè en casos lamentables, condemnables i repulsius com el de dissabte horabaixa no es poden tornar a repetir, perquè si hi tornen trobaran un poble UNIT, ALEGRE I COMBATIU que els farà front!
BON SANT MATEU 2011 A TOTHOM!
