Aquesta setmana Esquerra-Bunyola ha fet un pas més cap a la seva consolidació com a grup polític. Després de quatre anys de molta de feina, de molts bons moments ( i alguns de no tan bons), de molts de nirvis i molta il·lusió posada a cada projecte, ens hem “reinventat”.
A poc menys de quatre mesos per a les properes eleccions municipals hem volgut renovar cares i posar al capdavant del partit a n’Andreu. Aquell al·lot que de cop va veure com la seva fotografia quedava penjada a cada dues faroles del poble i com era, per tant, objecte (i subjecte) de moltes de converses. Uns ens trobaven (i en alguns casos, com el meu, no els faltava raó) massa joves. D’altres pensaven que érem massa radicals. I a alguns els feia no només por sinó pànic, el nostre nom: Esquerra Republicana de Catalunya. Esquerra. Així de clar i català, que diuen. Amb aquests quatre anys de feina incansable hem aconseguit tombar tots aquests mites i molts d’altres. Hem demostrat que malgrat ser molt joves, teníem el cap ben damunt les espatlles i que, a més, el teníem ben moblat. Hem demostrat que sabíem fer feina seriosament i que a l’Ajuntament hi érem per fer justament això, feina. Molta. Moltíssima. I tot això ens ha duit a erigir-nos com a líders indiscutibles de l’oposició. En més d’un plenari pensava: “tot això i només tenim un regidor…què faríem si en tenguéssim tres!”.
El mèrit de tota aquesta feina és col·lectiu. És de totes aquelles persones que formam part de la grandiosa família d’Esquerra-Bunyola, que amb aquests anys hem vist com de mica en mica érem més i cada vegada disposats a fer més feina. Persones disposades a sacrificar el seu temps lliure per dedicar-lo a ca seva, Bunyola. Han estat molts els dies (i sobretot les nits) que hem dedicat a redactar comunicats, propostes de resolució, preguntes pels plenaris, a donar resposta als bunyolins i a mostrar al poble què feia l’Equip de govern. I tot i que la feina és de tots i no hi ha ningú més important que un altre, qui donava la cara i la veu d’Esquerra a l’Ajuntament només era una, la de n’Andreu. I ha estat amb la seva veu (i, repetesc, la feina de tots) que hem aconseguit tombar els prejudicis als quals feia referència abans.
D’aquests primers quatre anys a Esquerra-Bunyola me n’enduc centenars de bons moments, milers d’estones, centenars de milers d’hores dedicades al projecte i un sac carregat de persones d’una vàlua incalculable. Companys d’un viatge molt llarg (més enllà d’Ítaca, com deia aquell) que tot just ha començat. És per això que només puc agrair-los tot el que m’han ensenyat aquests anys i donar-los les gràcies per confiar amb jo per seguir al capdavant de la secretaria d’organització i finances.
En definitiva, aquesta setmana hem iniciat un canvi que tendrà la seva prova de foc el proper 22 de maig i que de ben segut que aquesta prova la passarem i la passarem amb nota!
