Començava aquest blog un dia i mig després de les eleccions espanyoles del 2008. Ara el torn a reenganxar passats gairebé tres anys i un dia i mig després de les eleccions al Parlament del Principat de Catalunya.
En aquell moment tenia un cert sentiment de derrota. UNITAT per les Illes havia fracassat perquè ningú no es va creure aquell projecte – ni jo, segurament- i no s’aconseguiren, ni de bon tros, els objectius marcats -tot i que ningú ni li preveia una llarga vida, ni uns objectius clars-.
El context ara és molt diferent. Han passat tres anys i, tot i que pot parèixer ridícul, tenc la sensació d’haver crescut. Segurament ara, aquella derrota electoral la viuria d’una altra manera. I seria així perquè fa precisament un dia i mig en vaig viure una altra, de derrota electoral, i aquesta vegada no me l’esperava – o com a mínim no tan grossa- i, en aquesta ocasió, sí que m’ha afectat.
No importa furgar més la ferida. Esquerra hem perdut i ho hem reconegut. Ara, però, toca fer feina -més encara- i aprendre del errors per, simplement, millorar. Alçar el cap, treure pit i seguir endavant. Sentir-nos orgullosos de qui hem estat, som i serem. El camí es fa de petites passes, m’han dit aquestes darreres hores, i és així. Pas a pas, mica en mica, seguirem escrivint la història. Perquè som Gent Valenta!
Carregada d’esperança i optimisme per tal d’encarar les eleccions municipals i les autonòmiques de les Balears, tornen les “Converses de cafè”!
