Una gran família Novembre 22, 2008

Tots els que em coneixeu sabeu l’edat que tenc, però per si un cas, com que encara no és descortès ni dir-ho ni demanar-ho, diré que en tenc 21. Per alguns, són molt pocs (i ho són) i poden pensar que a la meva edat poc en puc saber, de la vida. Però amb aquests 21 anys he tengut la sort de formar part de les entitats amb més nom de Mallorca: Joves de Mallorca per la Llengua i l’Obra Cultural Balear. A totes dues hi he conegut una quantitat immensa de persones, i la majoria grandíssimes persones. Persones disposades a donar-t’ho tot per ensenyar-te a formar part del moment i de la història particular de l’entitat. A més, des de fa més de dos anys som membra de la junta directiva de l’Obra Cultural, i és precisament d’ella de qui vull parlar.

Durant els darrers anys, la família de l’Obra Cultural ha crescut molt: la plantilla ha augmentat, el nombre de socis es va multiplicant i les persones i entitats que s’hi senten afins no deixa de créixer. Entre socis, amics, directius i treballadors hem creat una de les famílies més grosses i ben avingudes (que això és mal de trobar, aquí) de Mallorca. És lògic pensar que, com més persones formen part de l’entorn de l’Obra, més gran és la feina que s’ha de fer per poder seguir sumant forces i tirar. I he de dir que això em fa sentir molt orgullosa de poder dir que formr part d’aquesta família que és l’Obra. És, i ho repetiré, tot un orgull poder dir que som sòcia de l’Obra Cultural Balear malgrat només tengui la meitat dels anys dels que celebra enguany l’entitat. Això vol, per tant, que no he viscut els anys de creació de l’entitat, que no he pogut formar part dels cursos de català, que no he pogut participar de les primeres campanyes per a la normalització lingüística fetes a Mallorca, etc. Tot això és cert, però puc dir amb la boca ben plena que jo, quan gairebé encara anava en bolquers vaig anar a la primera Diada per la Llengua i l’Autogovern i que encara no he deixat d’anar-hi. No som part del passat (més passat) de l’Obra però sí que en som del present. Som testimoni d’un dels moments més dolços que s’han viscut mai i això és xalar.

dimarts, els populars, no deceberen un públic entregat Novembre 13, 2008

Talment com si fos una crònica de futbol, podem dir que ahir el PP bunyolí no va decebre ahir vespre després d’una actuació estel·lar. Ahir poguérem veure, gairebé al 100%, l’actitud del Batle i els seus amics. Ahir poguérem veure com el Batle tenia amnèsia transitòria a l’hora de respondre en quin concepte es pagaven uns euros a una persona concreta. És una veritable epidèmia això que passa dins el PP! Cada vegada que els demanes per uns doblers, se’ls oblida! Segur que a tots ens vénen al cap uns quants exemples a la memòria.

Però bromes a part, el que es visqué dimarts a la sala de plenaris de l’Ajuntament és de jutjat de guàrdia! No havia sentit tants de desbarats i mentides en ma vida (bé, rectific, que és de savis – Moreno, aplica’t-ho, tu que llegeixes tots els nostres blogs- i he de dir que experiències com la de dimarts només les visc a cada plenari que vaig). La tensió va in crescendo a cada plenari. Els populars (que de popularitat al poble en tenen ben poca, ara mateix, amb aquestes coses que fan…) es van desinhibint cada vegada més i són capaços d’amollar-nes de més grosses. Ara ja són capaços de defensar a una consellera socialista i a posar de volta i mitja a la directora de l’escola de Bunyola. ¿ Però quina botxada és, aquesta? On s’ha vist mai poder criticar lliurement a una persona del poble que a més no és allà per defensar-se? Al meu entendre això és una falta més que greu que mereix que tot el poble sàpiga que el batle, el batle de TOTS, i els seus regidors (en especial el que és secretari general de PP a nivell balear) insulten i malparlen de la directora del centre on tots hi tenim algun familiar: fills, néts, nebots, cosins…les persones més importants de les nostres vides. I un batle (i un equip de govern que ho consent) que és capaç de desacreditar públicament a una persona que no ha fet res mal fet, no mereix ser batle d’enlloc. Una regidora que no sap fer res més que dir mentides per fer mal a persones que no tenen altra arma que la paraula per defensar-se, no mereix ser regidora d’enlloc. Això va dedicat a la quantitat de mentides que va ser capaç d’amollar n’Isabel la pepera en referència al tema del festival de música.

Però no tot són males notícies, les que podem contar del darrer plenari, i és que la flamant regidora que va dir que la Caseta del Garriguer era privada (perquè era del Garriguer, és clar) ha decidit alliberar el poble i ha dimitit. No podíem tenir més bona notícia que aquesta (bé, ara que ho escric em vénen al cap unes quantes bones notícies més que ens podrien donar els de l’ajuntament).

Ja per acabar, vull agrair al PP que ens facin fer tanta de feina pel poble (encara que el batle ens digui a cada plenari que en facem més). Totes les hores sense dormir, totes les vegades que ens hem d’aixecar prest perquè els comunicats arribin a la premsa d’hora, les converses telefòniques interminables i un llarg etcètera es veuen compensades i recompensades després que un sol bunyolí vengui i et doni l’enhorabona. I sortadament per nosaltres no és només un bunyolí qui s’atraca per felicitar-nos. Amb quanta de gent li passa, això, al batle?

I demà…plenari Novembre 10, 2008

Després de gairebé un es de desconnexió absoluta he decidit reenganxar els nous comentaris del blog i posar-m’hi una mica més seriosament. Ai, aquesta força de voluntat que ens traeix tantes de vegades…

No hi ha manera més alegra que començar aquesta nova etapa parlant del Batle i els seus amics, que pareix el títol d’uns dibuixos animats i és que de vegades són igual o més patètics que segons quin personatges infantils. De vegades, gairebé semblen trets de Barri Sèsam, amb aquella simplicitat que tenen. Sembla, també, dins el cap només hi tenen un cable i que llastimosament només els aguanta les dues orelletes: si el cable se xapa, les orelles cauen! Quina llàstima.

El capítol d’aquesta setmana de El Batle i els seus amics és la notícia que demà hi ha plenari! Festa grossa! Si he de dir la veritat, duc dos mesos tatxant els dies que falten per arribar a DEMÀ. Pensant quines seran les perles que deixaran anar per aquelles boques bambes. Amb aquella malícia desfressada de curtor o, pitjor, d’intel·ligència (innocents…).

Durant aquests vuit o nou plenaris que s’han fet aquest any i escaig de legislatura la tensió ha anat creixent a cada sessió plenària (i no per voluntat nostra) i ens han arribat a dir que aprenguéssim dels altres grups de l’oposició i estàssim calladets. Vomitada aquella frase per boca del Secretari General del PP a Balears i regidor del nostre Ajuntamentet (Guillem Estarellas) vaig setnir una certa vergonya envers els companys d’oposició. Immediatament després d’aquest pensament vaig me vaig sentir molt alleugerida: allò volia dir que ho devem fer bé, que els molestam, que els feim nosa…No deu ser un bon senyal, això?

Demà, a partir de les 20h començarà el plenari i Esquerra, incansables com sempre, seguirem fent preguntes que no quedaren contestades a l’anterior plenari i en plantejarem de noves que necessiten una resposta per respecte als bunyolins. Tots, sense excepció.

Ara només ens cal esperar…