Un any a l’ajuntament i dos anys fent feina Juny 25, 2008

El passat 27 de maig, la gent d’Esquerra-Bunyola celebràvem el 1r aniversari com a regidors de l’Ajuntament de Bunyola (un parell de  mesos abans de fer un any com a secció local).

Ara, a finals del mes de juny del 2008, Esquerra-Bunyola tanca un curs polític intens, amb molta de feina feta i amb la certesa que l’hem feta bé. Esquerra ens hem guanyat el respecte de tots els grups de l’oposició i del govern municipal i hem pogut demostrar als centenars de persones que dipositaren la seva confiança en nosaltres queel nostre compromís amb ells segueix endavant i que el durem fins el final.

El proper 20 de juliol, Esquerra-Bunyola celebrarà el segon aniversari com a secció local. Una secció local modesta però capaç de fer un s resultats electorals espectaculars, un 10% del vots. Ens faltaren 42 vots per treure el segon regidor. El vint de juliol celebrarem, també, dos anys de feina constant i incansable per un projecte ambiciós però no impossible. Celebrarem, a més, la capacitat de fer feina en equip aconseguint uns resultats envejables.

Amb tants de motius de celebració, no podia faltar una festa i ja podem avançar que arribarà!

Felicitats, Esquerra!

I si un trist atzar m’atura i caic a terra… Juny 17, 2008

Dissabte vaig assistir al meu primer Congrés Nacional d’Esquerra (el primer que se celebrava d’ençà que som militant).

Tot el que allà hi vaig veure em va sorprendre. I tot fruit de la meva ignorància en aquests actes. Allà tot estava meticulosament preparat, aquell muntatge, aquella organització…et feia sentir orgullosa de formar part d’un partit tan gran com aquest! tot i això, em sorprengué molt el comportament d’una part de la militància, que tenien molt bo de fer posar-se a xiular quan una cosa no els agradava. Però això també passa a les millors famílies.

Les hores anaven passant i el cansament era evident en cada un de nosaltres. Eren un poc més de les vuit del vespre quan votàrem la proposta d’executiva i més de les nou quan ens en dirien el resultat. Durant aquella hora d’espera que passàrem un grapat de mallorquins a un bar de devora el fòrum, vaig tornar a pensar en l’orgull que sentia de ser d’Esquerra, de l’exemple de transparència que donàvem a tots els altres partits ( no vaig poder evitar deixar anar un lleu somriure quan vaig pensar en el PP. Quants dels seus militants no es morien d’enveja quan veien que ells no podrien votar ni el menú!). Per això, malgrat que els resultats no agradassin a tothom, ningú, absolutament ningú pot criticar la feina feta per Esquerra durant tot aquest procés congressual, perquè era d’envejar.

Psicosi per una vaga Juny 11, 2008

Avui hem començat el tercer dia de vaga dels transportistes a causa de l’alt preu del gasoil i de les múltiples taxes que han de pagar.

Durant aquests tres dies hem vist com els mitjans de comunicació han fet sang dels milers de camioners que fan vaga ben justament.

És quan aquests treballadors fan vaga que veim la importància de la seva feina. I ara, quan la vaga comença a tenir efectes secundaris, la gent diu que ja es passen de la retxa. Però quin sentit té fer vaga si no ha de tenir repercussió?

Basta de criminalitzar totes aquestes persones que tenen vertaders drames personals i familiars darrere. I haurien de ser un exemple per a tots nosaltres perquè han tengut la força i la valentia de dir PROU. Com a persones que som tenim uns drets i hem de lluitar perquè ningú ens els trepitgi.

I no hem d’oblidar que només són uns quants rics els que s’aprofiten de nosaltres, els treballadors.

En definitiva, que hem de posar un poc de regit a tot això i no n’hem de fer un gra massa. No ens hem de deixar endur per la psicosi i pel que diuen a la tele. No hi ha cap necessitat de buidar els estants dels supermercats per omplir els nostres rebosts com si hagués de venir una guerra.

Un darrer esprint Juny 2, 2008

Hem entrat en el mes de juny i aquest mes, pels segles dels segles, estarà lligat a temps d’exàmens, d’entregues de treballs, de ressenyes, de presentacions orals, i un llarg etcètera que implica una feinada!

Avui només som dia 2 i jo ja m’he estrenat. Aquest ritme frenètic seguirà així, en el meu cas, fins dia 19 de juny.

Aquesta entrada serà curta,  breu i concisa simplement vull desitjar bona sort a totes aquelles persones innocents que aquests dies han de passar per aquest calvari que ens esgota mentalment! I a tots aquells que no tenen exàmens però s’han d’aixecar cada dematí per anar a fer feina…animar-los a aixecar-se contents i pensar que falta un dia manco per tenir vacances!

MOLTA DE SORT A TOTHOM!