Fa un parell de minuts he llegit a Vilaweb la notícia que UM no està disposat a cedir els vots d’Unitat per tal que Esquerra, ICV i IU puguin formar grup parlamentari i deixar, així el grup mixt. Un grup mixt molt variat on s’hi trobaria des d’Esquerra fins a Coalición Canaria o UPD.
Els vots d’Unitat serviren per ben poca cosa, per no dir per res. Vaig ser una defensora d’Unitat malgrat els problemes que havien sorgit des d’un principi i malgrat la presència d’UM. Pensava que la candidatura tenia possibilitats de fer uns bons resultats. Malauradament no va ser així i els retrets varen venir el mateix dia 9 de març a vespre.
Unitat, però, no va ser l’únic resultat decebedor de la nit. Esquerra també en va quedar tocada, per tant, el regust amarg de la derrota em venia per partida doble.
Ara se’ns presenta l’oportunitat de fer que el resultat patètic d’Unitat i el fracàs d’Esquerra tenguin, així i tot, una recompensa pel nacionalisme (i per l’independentisme) i formar un grup parlamentari amb ICV i IU. És cert que IU tampoc és la millor opció per formar grup parlamenari, ja que un dels motius pels quals no entraren dins la coalició nacionalista va ser precisament la negativa d’Unitat davant la demanda d’IU de poder comptar amb els vots obtinguts per formar, precisament, grup parlamentari (tal com va passar a les eleccions del 2004 amb els vots de Progressistes). Tot i aquestes desavinence, és important tenir l’opció en compte, ja que, repetesc, pot ser favorable.
La sorpresa ve d’UM, que ha sortit a dir que s’hi nega, que no ho vol de cap manera. Jo no ho entenc de cap manera! UM ha resultat que va restar vots entre els nacionalistes i que els seus, que en teoria també ho són, no votaren Unitat! I això és una qüestió empírica. És per això que ara no haurien de deixar perdre l’oportunitat que la gent d’Esquerra -que no serà problema, lògicament- i d’ICV (i IU) assumeixin el programa d’Unitat i es comprometin a ser la nostra veu- que no seran els diputats elegits tant pel PSOE com pel PP- i que vetllin pels interessos de les Balears.
UM ha de reflexionar i veure que d’aquesta manera, talvegada, aconseguim quelcom més per les Balears. No és una qüestió de cadires sinó d’emergència nacional.
Ben dit. UM és així: espanyola
Feia falta fer Unitat per ensopegar. La unitat nacional de partits és molt guapa, però jo veig més factible una unió a l’estil del Bloc per Mallorca.