Converses de cafè

Blog d’Esperança Mateu

Carlos Delgado, sense complexos Març 21, 2008

Classificat com a: Uncategorized — Esperança Mateu Ramis @ 2:29 pm

carlosdelgadogrossa.jpgVull començar aquest article demanant disculpes a Carlos Delgado per no escrire aquest comentari en balear, però no hi ha hagut manera de trobar una gramàtica de la llengua balear que m’ajudàs a fer més entenedor aquest escrit.

El senyor Delgado va reaparèixer ahir als diaris amb unes declaracions si més no sorprenents. Hi deia moltes coses interessants, com per exemple que si Rosa Estaràs vol el seu suport com a futura presidenta dels populars a les Balears, s’ha d’acabar això de pactar amb nacionalistes com UM i han de deixar governar el partit més votat (com si a ella no ho volgués, això de governar fora ningú més…la llàstima és que o pacten amb “nacionalistes” o esperen a tenir majoria absoluta i això no és tan fàcil, sobretot ara que tenen un bon berenar dins ca seva).

A més, Delgado ha demanat (tal com si fos una carta als reis mags) que si Estràs vol el seu vot per assolit la presidència popular (de moment no pot aspirar a cap altra presidència que no sigui aquesta o la de l’escala) ha de començar a fer feina per abolir la llei de Normalització lingüística, que això de vetllar pel català, llengua d’una altra comunitat, és una bajanada. I tant que sí, senyor Delgado vos també anau fent amics, que diuen.

A més, el batlle de Calvià City ha sol·licitat que el balear sigui, segons l’Estatut d’Autonomia, la llengua cooficial de les Illes Balears amb les modalitats de mallorquí, menorquí i eivissenc. Senyor, no voldria qüestionar el model, però s’oblida de la modalitat del formenteré, que encara que siguin pocs també xerren. A més, a mi m’agradaria sol·licitar-vos si hi podríem incloure el bunyolí, que és el que tenc més per mà.

Totes aquestes barbaritats que una persona amb una mica de sentit comú s’ho prendria com una broma, malauradament no ho és. No és una broma feixuga. És la realitat que hem de patir els mallorquins amb personatges com aquest.

Carlos Delgado ha demostrat, cada vegada que ha obert la boca, que és un fatxenda, o un feixista directament. Un poca vergonya que no l’haurien de deixar parlar per no ferir sensibilitats i agreujar la salut de pacients amb cardiopaties.

Als populars de les Balears no els basta la greu crisi que pateixen amb escàndols com els de De Santos, l’abandó de Matas, la derrota electoral o les declaracions del Déu Aznar, que encara afegeixen al banyat amb sortides com les d’aquest impresentable. Amb tot això que els passa, només ens cal dir-los que cadascú recull el que sembra, senyors del PP.

 

2 Responses to “Carlos Delgado, sense complexos”

  1. amadeu Says:

    Calvià és això, una quinacolumna d’espanyolistes, gràcies a la bona feina del PSOE durant anys: han fomentat l’espanyolisme, que ara l’espanyolisme els ha superats. En Delgado, ben mallorquí (Delgado Truyols, botifarra), precisament per això s’ha de fer perdonar, demostrar que és més blanc que tots els blancs, ell pobre negret de tribu.

    De totes maneres, poca broma: si mai aquest feixista arribava a ser candidat del PP a la presidència, la massa acerebral de votants populars el votarien, fos ell o una somera coixa, borda i cega.

  2. [...] tipus, és un feixista recalcitrant, recull de la millor tradició de la seva família botifarra, i fa setmanes que intenta fer punts per ser el líder del PP illenc, per la dreta. Companys meus pensen que seria [...]


Leave a Reply