“Els millors professors europeus” desembre 28, 2008

Fa dies que cerc la inspiració entre les notes de Manel i el seu disc Els millors professors europeus, el millor disc que he comprat darrerament però no ho aconseguesc, la música em té massa distreta (de bona que és) i no em veig amb cor d’escriure res…

Són dates de balanços anuals, d’estadístiques, de saber qui serà el primer català de l’any, d’estar en família, tots junts, al voltant d’una taula i de dir MOLTS D’ANYS a cada glop que feim. I públicament em vull declarar una admiradora d’aquestes festes, però enguany han estat diferents i a cap de nosaltres ens ha passat per alt aquest detall. Hem celebrat l’aniversari de na Coloma, sa germana, el Nadal allà dalt, fet referència a Son Trobat, no hem celebrat la segona festa i canvi d’això hem tengut dinar dissabte i diumenge. Però en cap d’aquestes menjades descomunals i familiars, he deixat de pensar, ni un sol moment, amb en Rafel Peller, el padrí, el patriarca, l’amo de ca nostra, que tot just fa dos mesos se’n va anar i no ha tornat. A cada dinar, sopar o trobada notava ( i de ben segur que ho notàvem i notam tots) la seva absència i, alhora, la seva presència. És ineviable pensar que t’hi falta aqueslla figura, aquell referent. En defnitiva aquella figura que t’enllassava amb una nissaga forta i unida.

Desaparegut el pilar cau, com en la literatura clàssica, el mite i ara ens hem d’afrontar a aquesta ferida que ha deixat. Segurament aquest és el motiu més important que fa que em costi molt més actualitzar aquest espai petit.  Aquests són, per tant, dies tristos a ca nostra, sort que amb amics i amb delícies musicals com les de Manel, tot és més fàcil de passar.

Una gran família novembre 22, 2008

Tots els que em coneixeu sabeu l’edat que tenc, però per si un cas, com que encara no és descortès ni dir-ho ni demanar-ho, diré que en tenc 21. Per alguns, són molt pocs (i ho són) i poden pensar que a la meva edat poc en puc saber, de la vida. Però amb aquests 21 anys he tengut la sort de formar part de les entitats amb més nom de Mallorca: Joves de Mallorca per la Llengua i l’Obra Cultural Balear. A totes dues hi he conegut una quantitat immensa de persones, i la majoria grandíssimes persones. Persones disposades a donar-t’ho tot per ensenyar-te a formar part del moment i de la història particular de l’entitat. A més, des de fa més de dos anys som membra de la junta directiva de l’Obra Cultural, i és precisament d’ella de qui vull parlar.

Durant els darrers anys, la família de l’Obra Cultural ha crescut molt: la plantilla ha augmentat, el nombre de socis es va multiplicant i les persones i entitats que s’hi senten afins no deixa de créixer. Entre socis, amics, directius i treballadors hem creat una de les famílies més grosses i ben avingudes (que això és mal de trobar, aquí) de Mallorca. És lògic pensar que, com més persones formen part de l’entorn de l’Obra, més gran és la feina que s’ha de fer per poder seguir sumant forces i tirar. I he de dir que això em fa sentir molt orgullosa de poder dir que formr part d’aquesta família que és l’Obra. És, i ho repetiré, tot un orgull poder dir que som sòcia de l’Obra Cultural Balear malgrat només tengui la meitat dels anys dels que celebra enguany l’entitat. Això vol, per tant, que no he viscut els anys de creació de l’entitat, que no he pogut formar part dels cursos de català, que no he pogut participar de les primeres campanyes per a la normalització lingüística fetes a Mallorca, etc. Tot això és cert, però puc dir amb la boca ben plena que jo, quan gairebé encara anava en bolquers vaig anar a la primera Diada per la Llengua i l’Autogovern i que encara no he deixat d’anar-hi. No som part del passat (més passat) de l’Obra però sí que en som del present. Som testimoni d’un dels moments més dolços que s’han viscut mai i això és xalar.

dimarts, els populars, no deceberen un públic entregat novembre 13, 2008

Talment com si fos una crònica de futbol, podem dir que ahir el PP bunyolí no va decebre ahir vespre després d’una actuació estel·lar. Ahir poguérem veure, gairebé al 100%, l’actitud del Batle i els seus amics. Ahir poguérem veure com el Batle tenia amnèsia transitòria a l’hora de respondre en quin concepte es pagaven uns euros a una persona concreta. És una veritable epidèmia això que passa dins el PP! Cada vegada que els demanes per uns doblers, se’ls oblida! Segur que a tots ens vénen al cap uns quants exemples a la memòria.

Però bromes a part, el que es visqué dimarts a la sala de plenaris de l’Ajuntament és de jutjat de guàrdia! No havia sentit tants de desbarats i mentides en ma vida (bé, rectific, que és de savis – Moreno, aplica’t-ho, tu que llegeixes tots els nostres blogs- i he de dir que experiències com la de dimarts només les visc a cada plenari que vaig). La tensió va in crescendo a cada plenari. Els populars (que de popularitat al poble en tenen ben poca, ara mateix, amb aquestes coses que fan…) es van desinhibint cada vegada més i són capaços d’amollar-nes de més grosses. Ara ja són capaços de defensar a una consellera socialista i a posar de volta i mitja a la directora de l’escola de Bunyola. ¿ Però quina botxada és, aquesta? On s’ha vist mai poder criticar lliurement a una persona del poble que a més no és allà per defensar-se? Al meu entendre això és una falta més que greu que mereix que tot el poble sàpiga que el batle, el batle de TOTS, i els seus regidors (en especial el que és secretari general de PP a nivell balear) insulten i malparlen de la directora del centre on tots hi tenim algun familiar: fills, néts, nebots, cosins…les persones més importants de les nostres vides. I un batle (i un equip de govern que ho consent) que és capaç de desacreditar públicament a una persona que no ha fet res mal fet, no mereix ser batle d’enlloc. Una regidora que no sap fer res més que dir mentides per fer mal a persones que no tenen altra arma que la paraula per defensar-se, no mereix ser regidora d’enlloc. Això va dedicat a la quantitat de mentides que va ser capaç d’amollar n’Isabel la pepera en referència al tema del festival de música.

Però no tot són males notícies, les que podem contar del darrer plenari, i és que la flamant regidora que va dir que la Caseta del Garriguer era privada (perquè era del Garriguer, és clar) ha decidit alliberar el poble i ha dimitit. No podíem tenir més bona notícia que aquesta (bé, ara que ho escric em vénen al cap unes quantes bones notícies més que ens podrien donar els de l’ajuntament).

Ja per acabar, vull agrair al PP que ens facin fer tanta de feina pel poble (encara que el batle ens digui a cada plenari que en facem més). Totes les hores sense dormir, totes les vegades que ens hem d’aixecar prest perquè els comunicats arribin a la premsa d’hora, les converses telefòniques interminables i un llarg etcètera es veuen compensades i recompensades després que un sol bunyolí vengui i et doni l’enhorabona. I sortadament per nosaltres no és només un bunyolí qui s’atraca per felicitar-nos. Amb quanta de gent li passa, això, al batle?

I demà…plenari novembre 10, 2008

Després de gairebé un es de desconnexió absoluta he decidit reenganxar els nous comentaris del blog i posar-m’hi una mica més seriosament. Ai, aquesta força de voluntat que ens traeix tantes de vegades…

No hi ha manera més alegra que començar aquesta nova etapa parlant del Batle i els seus amics, que pareix el títol d’uns dibuixos animats i és que de vegades són igual o més patètics que segons quin personatges infantils. De vegades, gairebé semblen trets de Barri Sèsam, amb aquella simplicitat que tenen. Sembla, també, dins el cap només hi tenen un cable i que llastimosament només els aguanta les dues orelletes: si el cable se xapa, les orelles cauen! Quina llàstima.

El capítol d’aquesta setmana de El Batle i els seus amics és la notícia que demà hi ha plenari! Festa grossa! Si he de dir la veritat, duc dos mesos tatxant els dies que falten per arribar a DEMÀ. Pensant quines seran les perles que deixaran anar per aquelles boques bambes. Amb aquella malícia desfressada de curtor o, pitjor, d’intel·ligència (innocents…).

Durant aquests vuit o nou plenaris que s’han fet aquest any i escaig de legislatura la tensió ha anat creixent a cada sessió plenària (i no per voluntat nostra) i ens han arribat a dir que aprenguéssim dels altres grups de l’oposició i estàssim calladets. Vomitada aquella frase per boca del Secretari General del PP a Balears i regidor del nostre Ajuntamentet (Guillem Estarellas) vaig setnir una certa vergonya envers els companys d’oposició. Immediatament després d’aquest pensament vaig me vaig sentir molt alleugerida: allò volia dir que ho devem fer bé, que els molestam, que els feim nosa…No deu ser un bon senyal, això?

Demà, a partir de les 20h començarà el plenari i Esquerra, incansables com sempre, seguirem fent preguntes que no quedaren contestades a l’anterior plenari i en plantejarem de noves que necessiten una resposta per respecte als bunyolins. Tots, sense excepció.

Ara només ens cal esperar…

10è Congrés d’Esquerra-Illes octubre 4, 2008

Avui, a les 10 començava el 10è Congrés de la federació d’Esquerra-Illes. Havia de formar part de la mesa del congrés com a secretària. Des d’allà tot es veu molt diferent: veus les cares que posen els companys en sentir algunes intervencions, alguna capada després d’una intervenció llarga, comentaris silenciosos entre companys de seient, etc.

Ha estat un Congrés tranquil, sense complicacions, sense sobresalts i amb una unanimitat fins i tot avorrida. Han arribat el moment de les votacions a la presidència i a l’executiva i el candidat a president, el president sortint Joan Lladó, ens ha presentat cares noves, renovades i persones amb moltes de ganes de fer feina, ho sé cert. Però a aquesta nova executiva hi trob a faltar el pilar d’Esquerra, la cara discreta però imprescindible, la cara amarga però feinera d’Esquerra-Illes, Joan Llodrà. Sempre allà, sempre a punt per atendre’t. Ha estat el punt conciliador entre tots els militants durant tots aquests anys que ha fet una magnífica feina al capdavant de la secretaria d’organització i finances. Per a mi era el Xavier Vendrell manacorí. Tot i la tristesa per la seva decisió d’abandonar la secretaria, li desig tota la sort del món (més que nosaltres amb els peperos bunyolins) per dedicar-se més plenament a la regidoria. Tot i  aquest canvi de cares dins la direcció del partit i concretament de secretari d’oganització, sé del cert que ara estarem més ben organitzats (valga’m la redundància) que mai perquè tendrem per una banda totes les ganes de fer feina d’Ildefons Muñoz i per l’altra tota l’experiència i predisposició perquè tot funcioni a tota màquina el més aviat possible.

Esperem que la nova Executiva pugui dur al proper Congrés un creixement i uns resultats tan espectaculars com els que ens han mostrat avui els sortints.

Molta de sort, Joan!

Un nou curs comença a la UIB setembre 28, 2008

Demà, dilluns 29 de setembre de 2008, el curs 2008-2009 arrenca una altra vegada. Enguany serà el quart curs que particip activament de l’arrencada universitària. Però enguany alguna cosa fa que el curs no hagi de ser com la resta de cursos. No només perquè començam un curs més i, per tant, el final sigui cada vegada més aprop, que també, sinó que quelcom que havia esdevingut imprescindible no hi serà.

Durant aquests tres cursos passats els llaços d’amistat entre les quatre animones que som s’han anat estrenyent amb alguns i desfent amb uns altres i és aquest fet, precisament, que farà que el curs sigui diferent. Les quatre valentes, xerradores, inseparables, baralladisses però en el fons les millors persones i amigues que mai he conegut.

Serà un any llarg, mal de passar i marcant els dies que falten perquè tot torni a ser com abans, que tot torni al micro cosmos creat dia rere dia, mes rere mes i any rere any. Format per penes, alegries, bones i males notícies, etc.

Però no defellim, que tot torna i na Maria no en serà una excepció.

Bon començament de curs a tothom, i benvinguda, estimada rutina!

Andreu Bujosa a la Veu de Sóller setembre 26, 2008

La Veu de Sóller ha publicat avui part de l’entrevista que feren a n’Andreu, el nostre regidor! És una llàstima que per qüestions d’espai no es pogués publicar tota ja que des d’Esquerra-Bunyola teníem moltes coses a dir sobre la gestió del govern i de la nostra valoració sobre aquest any de legislatura.

Aquí teniu part de l’entrevista:

Esperem que aviat puguem llegir la resta de l’entrevista

Pregunta.- Com valora la tasca que l’equip de govern ha duit a terme en aquest primer any i busques?
R.-Tant per a ells com per a nosaltres, aquesta és la nostra primera legislatura. Per això mateix, pensàrem que s’havia de donar un marge al PP, ja que, tot i la distància ideològica, esperàvem que en alguns temes d’importància, com el de l’escola o el centre de dia, ens posaríem d’acord. Per desgràcia, en poc temps hem pogut comprovar que aquesta voluntat, per part seva, no existeix: no avançam, ens veim obligats a repetir sempre les mateixes preguntes, i les formes de l’equip de govern són cada vegada pitjors. Els resultats, en aquest sentit, són decebedors.

Esquerra-Bunyola us ha desitjat unes bones festes maldament tot setembre 25, 2008

La gent d’Esquerra-Bunyola mai hem perdut ni l’alegria, ni les ganes de feina ni molt manco la dignitat. Aquestes setmanes passades hem celebrat les festes de Sant Mateu. Magres com no ho havien estat mai, però han estat. La setmana passada el setmanari Veu de Sóller publicava una entrevista a Isabel Moreno (flamant regidora de cUrtura de la qual ja n’hem parlat altres vegades). En aquesta entrevista ens desqualificava dient que érem quatre rates i que fomentavem les butllofes catalanistes després d’omplir les festes d’actes en espanyol. Precisament aquesta era la novetat estrella que la palmanyolera donava com a gran diferència de la resta d’anys. I quan té raó, la té i l’hi hem de donar: mai cap equip de govern anterior -els del PP inclosos- havia fet actes en castellà durant les festes de Sant Mateu perquè ho consideraven inútil i poc popular. Però clar, la diferència entre aquesta gent i els actuals és que com a mínim, els altres, eren del poble de Bunyola (fet que ar ano passa. Hi ha casos de regidors que ni tan sols són del municipi de Bunyola). Però bé, a Bunyola sempre hem obert les portes a tothom, fins i tot als forans com jo mateixa.

Però les dures paraules de na Moreno no ens han afectat, al contrari, ens donen més força, més ganes de seguir lluitant per tenir un poble millor, un governants millors. Perquè per molta majoria que tenguessin, els bunyolins ens mereixem més respecte que els que ens donen aquesta gent.

Fa poques setmanes va fer un any que Toni Roig (cantant d’Al-Mayurqa) va morir. I la vigília d’aquest trist aniversari, Esquerra-Bunyola cloïa el cicle de Nits a la Fresca projectant el vídeo de NO ENS FAREU CALLAR, una de les cançons que completen el darrer disc d’Al-Mayurqa. Una vegada acabat l’acte i amb l’emoció encara visible després d’haver pogut tornar a veure en Toni cantant, vaig pensar que la postal de felicitació d’Esquerra havia de dur aquella lletra. Pareixia un regal d’en Toni abans de morir: aquella lletra mostra a la perfecció el comportament del PP de Bunyola (i m’imagin que el de totes les Balears), per això, el millor homenatge que podíem fer-li era posant la seva cançó. Tots hi estàrem d’acord i el resultat han estat aquestes postals. Tot i que amb retard, esper que tothom hagi passat unes bones festes de Sant Mateu i que no hagi consentit que res ni ningú les hi hagi deslluïdes!

MOLTS D’ANYS (i que els altres anys siguin millors que aquest)

El Partit Popular, exemple de feixisme setembre 10, 2008

No és una exageració parlar amb aquests termes si tenim en compte l’actitud del batle de Bunyola i per extenció de tots els seus regidors durant el plenari ordinari d’ahir vespre.

Només me’n pened de no haver gravat les perles que deixaren damunt la taula perquè la gent veiés que no és una exageració nostra o, en aquest cas, meva. Ahir vespre vàrem viure moment d’autèntica tensió gràcies a les intervencions de Batle Jaume Isern i dels seus regidors, entre els quals podem destacar el gran paper de Guillem Estarellas (Secretari general del PP-Balars) o Isabel Moreno. Per no anomenar l’excel·lent intervenció d’Ana Maria Castillo (regidora de Medi Ambient) quan afirmava que la caseta des garriguer de la Comuna era PRIVADA! Una vergonya.

Ahir haguérem d’aguantar com el batle imposava la seva llei evitant que els grups de l’oposició i en concret el regidor d’Esquerra, Andreu Bujosa, intervenguessin durant el torn de precs i pregruntes. A més, haguérem de sentir com ens desqualificaven.

En definitiva, la corassa que utilitzaren per afrontar la por que ens tenien, els va fer sortir la vena més rància i més poc recomenable per poder mantenir un bon clima dins el poble.

Només esper que aquesta situació no la tornem a viure mai més durant aquests tres anys que queden de legislatura. Perquè al marge de partits, allà dedins hi ha persones i el respecte no s’ha de perdre mai i aquesta gent, ahir, va perdre el respecte i la credibilitat que tenien.

Festival, teatre i altres herbes setembre 3, 2008

Vist l’èxit que ha tengut el manifest pel Festival de Música em fa tenir esperances, encara més, de pensar que les coses al nostre poble encara poden canviar.

Però carregar-se el Festival de Música no és l’únic que ha fet aquest equip de govern (PP+AVI) en contra de la cultura bunyolina, i és que és important fer saber a tothom que l’Ajuntament de Bunyola (amb un regidor que és el Secretari general del Partit Popular a les Illes Balears, Guillem Estarellas) ha decidit carregar-se també la realitat lingüística. Des de sempre la llengua predoninant i de comunicació dels bunyolins ha estat la catalana. Mai cap conflicte, mai cap discussió. Sempre s’ha donat per fet que per fer-te entendre ho feies en català. Però ara, el palmanyolisme impera i governa Bunyola i amb la seva regidora infiltrada a Bunyola, Isabel Moreno, han decidit que la nit de teatre d’enguany seria bilingüe!

És una vergonya veure com aquesta gent fa coses que ni en temps d’en Franco es feien. La gent d’aquell temps anava a veure sa comedi, en català.

Quan Guillem Estarellas va sonar com a possible secretari general del PP balear, la premsa deia que era de perfil moderat…Sí, ell modera la dreta i l’extrema dreta. Ell és allà enmig. Mirau si és moderat que ha consentit que es fessin totes aquestes coses! Moderadíssim!

La indignació regna a Bunyola aquests dies i per molt que ens vulguin aturar no podran, perquè com deia Vicent Andrès Estallès: no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!