Un any a l’ajuntament i dos anys fent feina Juny 25, 2008

El passat 27 de maig, la gent d’Esquerra-Bunyola celebràvem el 1r aniversari com a regidors de l’Ajuntament de Bunyola (un parell de  mesos abans de fer un any com a secció local).

Ara, a finals del mes de juny del 2008, Esquerra-Bunyola tanca un curs polític intens, amb molta de feina feta i amb la certesa que l’hem feta bé. Esquerra ens hem guanyat el respecte de tots els grups de l’oposició i del govern municipal i hem pogut demostrar als centenars de persones que dipositaren la seva confiança en nosaltres queel nostre compromís amb ells segueix endavant i que el durem fins el final.

El proper 20 de juliol, Esquerra-Bunyola celebrarà el segon aniversari com a secció local. Una secció local modesta però capaç de fer un s resultats electorals espectaculars, un 10% del vots. Ens faltaren 42 vots per treure el segon regidor. El vint de juliol celebrarem, també, dos anys de feina constant i incansable per un projecte ambiciós però no impossible. Celebrarem, a més, la capacitat de fer feina en equip aconseguint uns resultats envejables.

Amb tants de motius de celebració, no podia faltar una festa i ja podem avançar que arribarà!

Felicitats, Esquerra!

I si un trist atzar m’atura i caic a terra… Juny 17, 2008

Dissabte vaig assistir al meu primer Congrés Nacional d’Esquerra (el primer que se celebrava d’ençà que som militant).

Tot el que allà hi vaig veure em va sorprendre. I tot fruit de la meva ignorància en aquests actes. Allà tot estava meticulosament preparat, aquell muntatge, aquella organització…et feia sentir orgullosa de formar part d’un partit tan gran com aquest! tot i això, em sorprengué molt el comportament d’una part de la militància, que tenien molt bo de fer posar-se a xiular quan una cosa no els agradava. Però això també passa a les millors famílies.

Les hores anaven passant i el cansament era evident en cada un de nosaltres. Eren un poc més de les vuit del vespre quan votàrem la proposta d’executiva i més de les nou quan ens en dirien el resultat. Durant aquella hora d’espera que passàrem un grapat de mallorquins a un bar de devora el fòrum, vaig tornar a pensar en l’orgull que sentia de ser d’Esquerra, de l’exemple de transparència que donàvem a tots els altres partits ( no vaig poder evitar deixar anar un lleu somriure quan vaig pensar en el PP. Quants dels seus militants no es morien d’enveja quan veien que ells no podrien votar ni el menú!). Per això, malgrat que els resultats no agradassin a tothom, ningú, absolutament ningú pot criticar la feina feta per Esquerra durant tot aquest procés congressual, perquè era d’envejar.

Psicosi per una vaga Juny 11, 2008

Avui hem començat el tercer dia de vaga dels transportistes a causa de l’alt preu del gasoil i de les múltiples taxes que han de pagar.

Durant aquests tres dies hem vist com els mitjans de comunicació han fet sang dels milers de camioners que fan vaga ben justament.

És quan aquests treballadors fan vaga que veim la importància de la seva feina. I ara, quan la vaga comença a tenir efectes secundaris, la gent diu que ja es passen de la retxa. Però quin sentit té fer vaga si no ha de tenir repercussió?

Basta de criminalitzar totes aquestes persones que tenen vertaders drames personals i familiars darrere. I haurien de ser un exemple per a tots nosaltres perquè han tengut la força i la valentia de dir PROU. Com a persones que som tenim uns drets i hem de lluitar perquè ningú ens els trepitgi.

I no hem d’oblidar que només són uns quants rics els que s’aprofiten de nosaltres, els treballadors.

En definitiva, que hem de posar un poc de regit a tot això i no n’hem de fer un gra massa. No ens hem de deixar endur per la psicosi i pel que diuen a la tele. No hi ha cap necessitat de buidar els estants dels supermercats per omplir els nostres rebosts com si hagués de venir una guerra.

Un darrer esprint Juny 2, 2008

Hem entrat en el mes de juny i aquest mes, pels segles dels segles, estarà lligat a temps d’exàmens, d’entregues de treballs, de ressenyes, de presentacions orals, i un llarg etcètera que implica una feinada!

Avui només som dia 2 i jo ja m’he estrenat. Aquest ritme frenètic seguirà així, en el meu cas, fins dia 19 de juny.

Aquesta entrada serà curta,  breu i concisa simplement vull desitjar bona sort a totes aquelles persones innocents que aquests dies han de passar per aquest calvari que ens esgota mentalment! I a tots aquells que no tenen exàmens però s’han d’aixecar cada dematí per anar a fer feina…animar-los a aixecar-se contents i pensar que falta un dia manco per tenir vacances!

MOLTA DE SORT A TOTHOM!

Èxit de la tretzena Diada per la Llengua Maig 20, 2008

Sota el lema La nostra llengua al carrer, l’Obra Cultural aconseguí reunir 7000 persones a la Plaça de Cort per reivindicar una major presència del català al carrer.

Un any més, però, les divinitats jugaren a favor nostre i poguérem gaudir d’una treva meteorològica. I no era el primer any (basta recordar que l’any passat, devers les 15h. va caure un bon ruixat a la Plaça Major). La calor, el sol i el bon temps en general va fer que la Diada es convertís en una jornada festiva (sense oblidar mai la part reivindicativa) amb un bon grapat d’activitats per triar. Veure la Plaça de l’Ajuntament plena de gegants ballant al so de les xeremies impressionava. Emocionava veure que els més menuts segueixen ballant amb Cucorba -tal com feien, en moltes d’ocasions, els seus pares-. Posava la pell de gallina sentir les paraules del President de l’Obra Cultrual, o les dels membres de la Comissió Intercultural que té l’entitat. Però l’emoció i la pell de gallina més grans arribarien quan les més de 7000 persones que érem allà alçàrem les pancartes reclamant major presència de la llengua catalana al carrer.

Milers de cares conegudes que també volgueren fer sentir la seva veu juntament amb l’Obra Cultural Balear eren les que podíem veure dissabte a la Plaça de Cort. He de dir, però, que em va sorprendre molt gratament veure les cares del President Antich, la Presidenta Armengol, la Consellera de Cultura Galmés i gairebé tots els membres del Bloc (a més de veure la directora general de política lingüística fent feina com la que més regalant les camisetes d’aquesta direcció general per tal de promocionar el català entre els ciutadans).Vull pensar que la presència de les més altes autoritats a la diada de dissabte ho podem interpretar com un compromís del que reclamàvem: més presència de la nostra llengua a nivell social. Un compromís que de ben segur es prendran seriosament i en predicaran amb l’exemple des dels seus càrrecs.

Ja només ens cal tornar a donar l’enhorabona a l’OCB per la feina feta un any més.

Enhorabona i endavant!

Sus OCB! Maig 12, 2008

Un any després de la GRAN DIADA del 5 de maig on més de 30.000 alçaren les pancartes per deixar ben clar que EL FUTUR ÉS NOSTRE, l’Obra Cultural Balear torna a sortir al carrer dins un marc reivindicatiu i festiu.

El model d’aquesta festa és nou, i és que enguany podrem gaudir d’una jornada festiva a diferents punts del centre de Palma. Hi trobarem fira d’entitats, recital de poesia, teatre, lectura al carrer, CUCORBA, trobada castellera,…A més podrem visitar la tan esperada casa-museu de CAN ALCOVER. I música, molta de música: Música Nostra, Anegats i Obrint Pas, que seran els encarregats d’animar la jornada durant tot el dia.

I no oblidem la part reivindicativa. A les 18:30h. a la Plaça de Cort aixecarem tots les nostres pancartes i fer arribar LA NOSTRA LLENGUA AL CARRER i s’hi llegirà el manifest.

Dissabte hem de ser molts, perquè la nostra llengua s’ho mereix, perquè s’ha de fer una passa ferma i decidida cap a la plena normalització del català. No s’hi val tenir ni son ni peresa! Hi hem d’anar tots, amb els amics, amb els germans -grans o petits-, amb els pares, amb les nostres parelles o amb qui sigui! Allò que és més importants és que siguem molts els que ens facem sentir!

Dissabte tots amb l’Obra!

Calvià, una illa dins Mallorca Abril 29, 2008

Això és el que pens després d’haver-hi passat quatre dies d’allò més intens. I és que Calvià, la part turística de Calvià, no és Mallorca! No té res a veure amb el tarannà de la resta d’illa. Mil hotels un devora l’altre, estrangers també un devora l’altre, rodones numerades per distingir-les unes amb les altres, “xiringuitos” amb souvenirs de toros i sevillanes amb un cartell ben gros que hi diu SPAIN,etc.

Podria seguir descrivint la meva imatge sobre Calvià, però fent-ho només aconseguesc posar-me els pèls de punta i ja els hi he tengut prou estona.

Poder trobar un cartell informatiu que estàs en català era no era més que un miratge. Gairebé era impossible trobar cartells en castellà! Això sí, els que estàrem a l’hotel que veis a la imatge tenguérem la sort de trobar una recepcionista i una cambrera que el parlaven.

En definitiva, la imatge que me n’he enduit de Calvià és que és un altre país. Tenia la sensació d’haver tornat a Londres o d’haver viatjat a Frankfurt però de cap manera de trobar-me a Mallorca. Però el que em sap més greu és que els altres companys de la IV Lliga de debat se n’hagin hagut d’endur aquest record de Mallorca. Els convid a venir en una altra ocasió i fer turisme de l’autèntic, de veure els reconets meravellosos que encara queden a l’illa.

Sus de la IV lliga de debat universitari Abril 20, 2008

Dimecres 23, dia del llibre, arranca la IV lliga de debat universitari organitzada per la Xarxa Vives d’universitats. És la primera vegada que la Universitat de les Illes Balears hi participa, i hi va amb un equip de luxe: Pere Joan Llompart, Maribel Vila, Edgar Ginard, Josep Arias, Esperança Mateu i l’ex-capità Jaume Guiscafrè.

El que hem de debatre enguany les més de 18 universitat que en formam part, d’aquesta lliga, és si es pot mantenir l’actual model d’accés a l’habitatge. I segur que tots els que llegiu avui aquest escrit en teniu la vostra opinió, perquè poder accedir a un habitatge s’ha convertit en un problema social, a tothom li preocupa poder accedir a un habitatge digne i poder-lo pagar després d’endeutar-se. Ara bé, també tots sabem que la construcció de cases té un cost i que ningú regala res.

defensar el sí i el no de la millor manera possible serà la feina que tendrà el nostre equip per intentar arribar a la final. Seran quatre dies d’intens debat entre universitats per mirar de treure’n el net, defensar la nostra postura i intentar convèncer el jurat que, cadascú de nosaltres, som els millors.

Èxit de la primera festa republicana Abril 14, 2008

Dissabte passat Esquerra-Bunyola celebrà amb èxit de participació la primera festa republicana per recordar, de manera festiva, el 77è aniversari de la proclamació de la Répública.

Un centenar de persones es reuniren al Mercat Municipal per assistir a la que no serà l’única festa per la República.

Són molt els morts que es trobaren a les contrades de Bunyola. Però no hem d’oblidar els que es trobaren a les voreres de les carreteres de molts de pobles de Mallorca. No hem d’oblidar que hagueren de patir centenars de persones pel fet de pensar que la llibertat era possible. Igual que no hem d’oblidar la profunda ferida que encara tenen les famílies d’aquests morts perquè no els han pogut plorar lliurement, perquè sempre han estat assenyalats per aquells que els havien assassinat.

Precisament per no oblidar a innocents, Esquerra-Bunyola els va voler recordar a tots amb un acte de caràcter festiu on Xango i els peluts animaren la vetllada.

Per no oblidar i seguir recordant sempre!

UM mostrant-se tal com és Abril 2, 2008

Fa un parell de minuts he llegit a Vilaweb la notícia que UM no està disposat a cedir els vots d’Unitat per tal que Esquerra, ICV i IU puguin formar grup parlamentari i deixar, així el grup mixt. Un grup mixt molt variat on s’hi trobaria des d’Esquerra fins a Coalición Canaria o UPD.

Els vots d’Unitat serviren per ben poca cosa, per no dir per res. Vaig ser una defensora d’Unitat malgrat els problemes que havien sorgit des d’un principi i malgrat la presència d’UM. Pensava que la candidatura tenia possibilitats de fer uns bons resultats. Malauradament no va ser així i els retrets varen venir el mateix dia 9 de març a vespre.

Unitat, però, no va ser l’únic resultat decebedor de la nit. Esquerra també en va quedar tocada, per tant, el regust amarg de la derrota em venia per partida doble.